Núm. 89 Divendres, 19 de juny de 2009
|
Carme Puigdemont Fageda Mas el Ferrés  |
" Treballem tot l'any " Tinc 55 anys. Vaig nèixer a Joanetes i visc al Mas "Molí del Ferrés". Estic casada i tinc dos fills. Vam començar en el negoci a l'any 2000. Actualment hi treballem tota la familia, i tenim una treballadora a mitja jornada. L'últim llibre que he llegit ha estat un llibre de cuina. L'invent que crec que ha estat fet per mi ha estat la pàgina web. A la meva nevera no hi falta mai llet i iogurts.
|
Por del del costatFont:
Dossier economic |
 A Catalunya hi ha moltes empreses de caràcter familiar i l’empresari català, prefereix enfonsar-se amb el vaixell abans que convertir-se en un subordinat. Així ho mostra una enquesta que ha fet la consultora GD&A Business Brokers, amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en què es conclou que un 76% dels empresaris de casa nostra no està gens interessat en l’entrada d’un accionista a la seva companyia o ho veu molt poc probable.
En processos de crisi, el més normal seria que es contemplés la dimensió d’una empresa, és a dir, que la possibilitat de fusió, absorció o compra –com es vulgui dir– hauria de convertir-se en una cosa a tenir en compte per adquirir massa crítica. En moments de dificultats com el que s’està vivint a hores d’ara, sobreviure és el més important. Per això, tal com es diu en l’informe, les operacions corporatives descrites podrien ser una alternativa, una solució, per poder redreçar una situació adversa. Aquesta desconfiança, de no voler anar junts amb el del costat, encara que entre dues empreses hi hagi sinergies interessants, és el que provoca la forta atomització del teixit empresarial català i una mitjana de dimensió de l’empresa petita si em compara amb altres països. Tot i això, alguna cosa està canviant. Darrerament es pot observar una nova generació d’empresaris més joves, més formats en gestió empresarial global, que sembla que tinguin una major predisposició a compartir quotes de poder. |
| Responsabilitat Social Corporativa en temps de crisisFont:
Fundació Garrotxa Líder |
 Bernardo Kliksberg, assessor principal del PNU/ONU per Amèrica Llatina i director del Fondo España/PNUD, analitza en el seu llibre "Responsabilidad Social Corporativa en tiempos de crisi", com la manca d'aquesta ha influït en la crisis i com pot ajudar a sortir-ne. Diu que les empreses amb més oportunitats de creixement seran les que s'involucrin activament amb els problemes que afecten al conjunt de la societat. Això, serà fonamental per tornar a un clima de confiança que ajudi a sortir de la crisi
Culpa als dèficits ètics en les polítiques públiques, com l'abandonament de l'estat per la protecció de l'interès col·lectiu, deixant que els actors financers s'autoregulessin, i la cultura corporativa amoral, obtenint gran beneficis a curt termini a canvi d'exposar les empreses a alt risc; i demana sancions i canvis estructurals. Les empreses han passat de ser narcicistes, només rendint comptes als seus propietaris, a filantròpiques, conscients que els impactes de les accions empresarials recauen sobre el conjunt de la societat. Però aquest model queda limitat enfront la nostra realitat canviant. Cal anar més enllà i els ciutadants sol·liciten a les empreses esforç en RSC. 1. Polítiques de personal que respectin els drets dels propis treballadors, condicions de treball dignes, remoneracions justes, igualtat de gènere 2. Transparència en la gestió empresarial i informació pública i continua 3. Joc net amb el consumidor, productes de qualitat i preu raonables 4. Polítiques actives de protecció del medi ambient 5. Generació de benestar comú i polítiques públiques d'interés col·lectiu 6. No practicar un doble codi ètic, coherència entre el discurs de RSC i la pràctica. La revista "The Economist", durant anys crítica de la RSC, considera que amb el temps será simplement la manera de fer negocis del segle XXI |
| IMPC Rep la visita dels representants del CDTIFont:
IMPC |
 El passat dimarts, dia 2 de juny, els responsables del CDTI “Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial” - organisme depenent del Ministeri de Ciència i Innovació que aglutina les línies de finançament que des de l’Estat destina a atendre la demanda tecnològica de les empreses- van presentar a les empreses associades a INNOVACC les línies que establertes pel 2009, així com conèixer de primera mà els projectes d’inversió en R+D+i que les empreses tenen en cartera. La seva estada a la comarca fou convinguda amb la Ministra Sra. Garmendia per l’alcalde d’Olot, a la trobada que el passat mes de febrer varen mantenir ell mateix i diferents membres d’INNOVACC amb l’objectiu de presentar-li el recorregut de l’Associació.
El Sr. Andrés Zabara – Director i màxim responsable del Centre- i el Sr. Nabil Khayyat - Cap de Divisió Ciències de la Vida i dels Materials- van ser rebuts a Olot pel president d’INNOVACC i alcalde d’Olot, el Sr. Lluís Sacrest, la regidora de promoció econòmica, la Sra. Fina Soler, el gerent d’INNOVACC, el Sr. Eudald Casas i els membres de la Junta Directiva d’INNOVACC. A la presentació hi van participar una vintena de representants de diferents empreses associades a INNOVACC, i d’altres empreses de la comarca amb voluntat d’efectuar inversions en Innovació. Al llarg de la jornada, sis empreses van presentar els seus projectes d’R+D+i als representants del CDTI i aquests els van orientar en els tipus d’ajuts que podrien rebre en el cas de desenvolupar-los. Acabada la jornada els representants del CDTI van posar de manifest la creativitat i innovació dels projectes presentats, així com la idoneïtat dels mateixos per ajustar-se a les línees de finançament i ajut de l’organisme. |
| Presenten el Pla d'Acollida al Centre d'EmpresesFont:
La Garrotxa.info |
 Fa uns dies es va presentar al Centre d'Empreses de Les Preses, el Pla d'Acollida per a Pimes. El que busca aquest pla, és donar un protocol d'actuació a empreses quan s'incorpora un nou treballador a la plantilla. El pla vol oferir les eines i el manual, adaptable a cada cas, per fer més ràpida i de la millor forma la integració a l'ambient laboral de cada empresa.
A la jornada de presentació del pla, la responsable del projecte Maria Hernández, va explicar els objectius i el tipus d'assessorament que s'ofereix. A més, dues empreses de la comarca que ja apliquen el pla d'acollida en les noves incorporacions, van explicar el seu funcionament i el que suposa per a ells. El projecte del Pla d'Acollida abasta tot l'any 2009, motiu pel qual si alguna empresa encara vol adherir-se, ho pot fer trucant al 972 694 737. |
 AJUTS PER A L'ADQUISICIÓ DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA
Fomentar l'adquisició en comú de màquines i equips agrícoles nous que incorporin noves tecnologies.
|
RENOVACIÓ DEL PARC DE MAQUINÀRIA AGRÍCOLA
L'objecte dels ajuts que estableix l'Ordre és la renovació del parc de maquinària agrícola de Catalunya, amb la finalitat de desballestar els tractors i les màquines automotrius agrícoles antics i adquirir unitats noves de tractors i màquines automotrius agrícoles.
|
PRÉSTECS PER A ADQUIRIR MAQUINÀRIA AGRÍCOLA
Establir una línia d'ajuts en forma de préstecs per fomentar inversions en explotacions agràries per a l'adquisició de maquinària agrícola que incorpori noves tecnologies.
|
|
PRÉSTECS PER A PROJECTES DE R+D
Finançament per projectes empresarials de recerca industrial i desenvolupament experimental que es realitzin a Catalunya i que comportin l’obtenció de productes i processos nous o millorats tecnològicament.
|
LÍNIA ICF-CIDEM de finançament de projectes de R+D+i
Préstecs en condicions preferents per al finançament de projectes d’inversió que fomentin la recerca, el desenvolupament tecnològic, la innovació, la modernització tecnològica industrial i la industrialització de projectes de recerca, desenvolupament i innovació.
|
PRÉSTECS PER A PROJECTES ALS POLS D'INNOVACIÓ
Empreses que vulguin instal•lar-se o consolidar la seva instal•lació a un Pol d'Innovació ja sigui en règim de lloguer, mitjançant l'adquisició d'espais o mitjançant la construcció d'una nova infraestructura prioritàriament científico-tecnològica.
|
| DOGC | Recull legislatiu de 05/06/2009 a 18/06/2009 |
| www.gencat.cat/dogc | |||||
| NORMES | |||||
| Subvencions persones amb discapacitat | |||||
|
ORDRE TRE/290/2009, de 28 de maig, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions destinades als serveis de suport a la integració laboral de les persones amb discapacitat, i s'obre la convocatòria per a l'any 2009. |
||||
| CONVENIS DE TREBALL | |||||
| Ind. Fusta Girona | |||||
|
RESOLUCIÓ TRE/1561/2009, de 24 de març, per la qual s'ordena la inscripció, el dipòsit i la publicació de la revisió salarial per a l'any 2009 del Conveni col·lectiu de treball de les indústries de la fusta de la província de Girona |
||||
| BOE |
| www.boe.es/diario_boe | ||||||
| CONVENIS DE TREBALL | ||||||
| Serveis de Prevenció aliens | Farines panificables i sèmoles | |||||
|
Resolución de 20 de mayo de 2009, de la Dirección General de Trabajo, por la que se registra y publican las tablas salariales definitivas correspondientes al año 2008 y las tablas salariales provisionales del año 2009, del Convenio colectivo nacional de los servicios de prevención ajenos |
|
Resolución de 26 de mayo de 2009, de la Dirección General de Trabajo, por la que se registra y publica los acuerdos referentes a las tablas salariales definitivas correspondientes al año 2008 y las provisionales para el año 2009 del Convenio colectivo nacional del sector de harinas panificables y sémolas | |||
 1 d'agost |
La imatge personal | Horari:
De 9:30h a 14h Durada: 4,5 hores Preu: 67 € Més informació |
| FES |
| 4 d'agost |
Monitores de Menjador Escolar | Horari:
dissabtes 9 a 14 hores Durada: 15 hores Preu:120€ Més informació |
| Centre d'Empreses |
| 30 de setembre |
Potenciar el web de l'empresa | Horari:
De 9:30h a 14h Durada: 4,5 hores Preu:67 € Més informació |
| FES |
|
Carme Puigdemont Fageda Mas el Ferrés |
" Treballem tot l'any " Tinc 55 anys. Vaig nèixer a Joanetes i visc al Mas "Molí del Ferrés". Estic casada i tinc dos fills. Vam començar en el negoci a l'any 2000. Actualment hi treballem tota la familia, i tenim una treballadora a mitja jornada. L'últim llibre que he llegit ha estat un llibre de cuina. L'invent que crec que ha estat fet per mi ha estat la pàgina web. A la meva nevera no hi falta mai llet i iogurts.
A què es dedica la seva empresa?
Ens dediquem a l'agricultura ( vaquí de carn ) i al turisme rural. Quin àmbit territorial abasta?
Tota la comarca. Què ha canviat des que es va fundar l’empresa fins avui? I què no ha canviat?
Hem guanyat en qualitat de vida, però l'horari no ha canviat: no hi ha horari. Què li cal a la seva empresa per sobreviure en el mercat actual?
Seguir amb la linia continuista i no canviar la nostra forma de treballar tradicional. Què i com es diferencia de la competència?
El menjar cassolà i el tracte familiar. Quin paper juga la publicitat en la seva empresa?
Estem al Top Rural, la web de reserves capdevantera en el sector. Quins són els avantatges i els inconvenients d'establir la seva empresa a la Garrotxa?
Els avantatges és que treballem tot l'any, i per contra no tenim horaris. Com viuen els temps de crisi des de la seva empresa?
Molt bé. Per ara hi ha una continuïtat. Què n’espera del futur?
Tenir molta feina i salut. Quins consells donaria a un jove emprenedor que volgués començar un negoci dins el seu ram?
Ser molt treballador. Quin impacte han tingut les noves tecnologies sobre la seva empresa?
Molt bon impacte. Si no s’hagués dedicat a això, què estaria fent?
Estic contenta amb el que faig. |
BUTLLETÍ num. 106
Cursos PROFIT de restauració a Olot
Cursos PROFIT de restauració a Olot